Loving Strangers

Compromesa a no res, segueixo mirant enrera. I em fa pena que només em surti escriure quan tot va malament. Em faig pena. Perque crec. Crec en res i ho alimento fins que sembla alguna cosa, però continua sent res.  I ja res em senta bé. Tot em repugna i em cansa. Intento sortir del cercle viciós que em porto. La cago, m'enfado i la torno a cagar. Tot en el que semblava que creia es difumina poc a poc i em vaig apagant. I jo que pensava que ningú més que vosaltres em veia. Em veu tot el món menys vosaltres. Intento ser coses que mai seré. Ni em deixo portar quan em deixo portar. I m'aneu arrancant. Ja de res em serveix aixecar la veu si m'escolteu menys que quan estic callada.