I plora. I vol ser allò que no és. I plora més. I aleshores sent que no està en el lloc adequat, que no hi ha ningun lloc on sentir-se be. Lo més estimat es torna repulsiu. I comença a dubtar de la existència dels plaers. Esta farta de demostrar que pot amb tot, te ganes de cridar al món que el que aparenta ser indomable no deixa de ser fràgil.

Recorda sempre que ets la meva única esperança i necessito que siguis feliç. Recorda que sé el que significa que baixis el cap i últimament t'estàs sentint massa fora de lloc. Recorda el que et dic sempre, que estimes molt, però hi ha poques persones que estimen i que faran el millor per tu. Estigues amb tots aquells que et pregunten si existeix l'amor feliç.

Vull que sàpigues el mal que fa mentir-se a un mateix, que sé que m'estàs mentint. Fa mal ser la que escriu cartes i no les reps i encara així necessito que lluitis per mi, per tu. Per la teva llibertat, pel dret a estimar, a estimar-te, a estimar-me. Pel dret a cridar cada cop que sentis la rosada que ja tens resposta per aquells que et pregunten sobre l'amor. 

I sigues feliç, molt feliç, tu i el teu vaixell, com diu al cançó, ell aguanta els cops que fa el vent.
Com ja t'he dit abans he notat el meu cor, bé, el teu, més dèbil, com si tan sols fos de vimet