I plora. I vol
ser allò que no és. I plora més. I aleshores sent que no està en el lloc adequat,
que no hi ha ningun lloc on sentir-se be. Lo més estimat es torna repulsiu. I
comença a dubtar de la existència dels plaers. Esta farta de demostrar que pot
amb tot, te ganes de cridar al món que el que aparenta ser indomable no deixa
de ser fràgil.
No hay comentarios:
Publicar un comentario